dimecres 2 de maig. hem quedat a les 18:00 hores amb el Marcel Sabaté de Castellroig (Sabaté i Coca) per fer una visita a la seva finca. com que avui (estranyament) anem molt bé de temps, hi arribem 20 minuts abans de l’hora. però cap problema, el Marcel ja ens esperava i de seguida està per nosaltres.

mentre dona quatre instruccions al personal del celler ens planteja anar a veure les seves vinyes de Sant Pere aprofitant que gaudim d’una tarda magnífica, una proposta que li acceptem encantats. així doncs, ens invita a pujar a la furgoneta de l’empresa per anar-hi tots plegats, que el 4×4 avui no el té disponible. però amb la ‘furgo’ ja n’hi haurà prou per arribar-nos fins a peu de ceps de les diferents vinyes que ens vol ensenyar.

en algunes d’elles —que fa uns anys que treballa però de les que ara també n’és propietari— hi està acabant de fer noves plantacions de ceps, segurament els últims que planta, donat que Castellroig ja suma 39 hectàrees en total (que li donen un producció anual de vora 200.000 ampolles, poca conya!). cal ressaltar que als seus terrenys hi ha identificat 18 ‘terruars’, el tret distintiu i característic d’aquest celler.

travessem Sant Pere de Riudebitlles i enfilem camí amunt en sentit Torrelavit, que les seves parcel·les estan just als límits d’aquests 2 municipis històricament enfrontats. curiosament, els pares d’en Marcel són un de cada poble.

la primera vinya on fem parada és de xarel·lo en vas, una de les que en Marcel se’n sent més orgullós pel seu peculiar terreny, d’un característic to vermellós. allí ens comenta que a les vinyes velles poc se’ls hi ha de fer per aconseguir un bon producte, que elles ‘soles’ ja fan…

pugem una mica més amunt, fins a la carena a tocar del cementiri de Lavit, des d’on es divisa una preciosa estampa de la contrada, amb la finca de Pardas en primer terme, el celler amb qui al llarg dels últims anys ha hagut de ‘competir’ per comprar les preuades vinyes d’aquesta zona. però hi tenen molt bona relació, ja que ambdós elaboradors formen part d’aquesta nova generació de petits cellers que mica en mica estan imposant una nova realitat el Penedès. per tant, no és estrany que s’entenguin, es respectin i fins i tot s’alabin mútuament, ja que en certa manera comparteixen la mateixa filosofia de treball. per aquest motiu, de tant en tant fan trobades entre ells i d’altres elaboradors afins.

seguim la ruta, ara cap a la zona on tot just estan acabant de plantar els últims ceps, encara a més altitud que abans. gairebé sense adonar-nos hem arribat a uns terrenys que, tal com ens havia promès el mateix Marcel, de tant costeruts no semblen pas del Penedès. tot fent-hi una passejada ens comenta les grans discussions que ha mantingut amb el seu pare per tal d’imposar el seu criteri a l’hora de treballar la terra i el cep.
ell, en Marcel, fa 22 anys que està al capdavant del seu propi celler, però sembla que l’ombra del seu pare segueix sent molt allargada, ja que surt a conversa en diverses ocasions.

i és que tal com hem vist en molts dels cellers que hem visitat, la lluita generacional és molt forta entre l’anterior ‘promoció’ de pagesos que només feien quantitat enfront de la nova ‘remesa’ de tècnics agrícoles i enòlegs (com el Marcel) que aposten per la qualitat, si cal, llençant part del raïm al terra per aconseguir millors vins.

a quarts de vuit retornem al celler, que també és la vivenda particular del Marcel i la seva família. allí ens fa una ràpida visita per la botiga-sala de tast (amb gran sala-menjador inclòs al primer pis) per a seguidament baixar a les ‘entranyes’ de la casa per descobrir-hi un autèntic museu vitivinícola on no hi falta de res; estança rera estança, quedem meravellats de la gran varietat i quantitat d’andròmines i artefactes (dit amb tot el ‘carinyo’) que hi atresora. és increïble el patrimoni que hi ha compilat. jo em sentia tan superat per l’escenari qui ni tant sols em vaig veure amb esma de fer-hi fotos. ho sento.

finalment arribem al celler pròpiament dit, amb una estesa considerable de tines i dipòsits, on t’adones que la gran paleta de terroirs i varietats implica una complexitat logística enorme. i el mateix amb la cava, amb milers i milers d’ampolles ben ordenades en un espai generós però que gairebé caldria ampliar.

altre cop a l’exterior, fem una ullada pels voltants de la finca, on de cara a l’estiu hi està condicionant un espai per fer-hi activitats a l’aire lliure. llàstima que per falta de temps haguérem de deixar el tast dels seus vins i caves per a una propera visita. però esperem poder-la realitzar ben aviat, ja sigui sols o acompanyats…

activitat del club tastaolletes que fa 10 i post número 50 al nostre bloc per ‘commemorar’ la 4a i última sessió del curset d’iniciació al tast de vins i caves que entre març i abril hem realitzat al reservat del fons del restaurant Sharlotte de Vilafranca del Penedès —amb posterior sopar en grup— amb força èxit. de fet, donada la bona acollida que ha tingut, n’hem programat una segona edició a realitzar durant maig, altre cop sempre en dijous.

i ben aviat, també iniciarem un curset idèntic a Sitges, al restaurant La Incidència del Factor Vi, que a principis de juny, un cop acabats ambdós cursos, tenim previst de fer un concurs de tast (a cegues) a La Moderna (sala de festes de Vilafranca) amb les 20 referències —entre caves i vins blancs, rosats i negres— que tastarem al llarg de les respectives 4 sessions d’ambdós cursets. properament en donarem més detalls…

però bé, retornem al Sharlotte, al punt de les 20:30 hores del passat dijous 26 d’abril, moment en que se suposa arranca la sessió de caves. alguns dels assistents ja fa estona que gaudeixen del tranquil pati interior del local mentre els altres s’estan al portal d’entrada esperant els 2 o 3 que encara han d’arribar, moments que nosaltres aprofitem per desmuntar la taula de la parella que a última hora s’ha desapuntat.

la veritat és que avui som pocs —probablement perquè estem a finals de mes—, tal com ens va passar a la primera sessió d’aquest curset, però cap problema, que nosaltres preferim les activitats en petit comitè a les sessions multitudinàries, com fou la del passat tast de vins negres. en qualsevol cas, entenem que la baixa assistència també es deu a la falta d’hàbit de tastar caves, que per norma senzillament ens limitem a ‘engolir’ a mode d’aperitiu o com acompanyament dels postres.

donat que ja ens coneixem tots (excepte per un parell de noves incorporacions), iniciem l’acte estalviant-nos presentacions i introduccions, anant directament al grà, és a dir, obrint el primer dels 5 caves que degustarem al llarg de la nit. es tracta del Montsant Brut Nature Artesà (macabeu, xarel·lo i parellada) de Monastell, un celler de Sant Sadurní amb gran producció d’ampolles que a part de les referències pròpies també elabora marca blanca. i és que aquesta serà la tònica de la nit, on cadascun dels caves presentats ens servirà per parlar de diferents realitats del món del cava.

seguidament tastem l’atractiu A Priori (macabeu, chardonnay, riesling, gewürztraminer, moscatell) de Colet Vins, un cava d’exquisit cupatge que en realitat hem d’anomenar vi escumós, ja que aquest petit celler de Pacs ja fa uns quants anys que va abandonar la D.O. Cava per entrar a formar part de la D.O. Penedès perquè a criteri del seu elaborador (Sergi Colet), així eviten el llast que per a un petit celler suposa l’etiqueta ‘cava’ a l’hora d’incrementar el valor i diferenciar-se de la competència, en especial al sortir a l’exterior.

a continuació és el torn d’un dels cellers habituals a les nostres activitats de maridatge, principalment present com a copa de cava de benvinguda: Pere Olivella Galimany (Guardiola de Font-rubí). en aquesta ocasió degustem el seu Brut Roser, un rosat de pinot noir provinent de vinyes pròpies però vinificat externament per falta d’espai i maquinaria, que un cop finalitzat el procés retorna al celler per envellir a la cava.

seguim amb l’excel·lent i complex Balma (macabeu, xarel·lo) de Mas Bertràn, l’exitosa gamma bàsica (però amb 24 mesos de criança) d’aquest celler de Sant Martí Sarroca que recentment ha estrenat unes noves i modernes instal·lacions a les afores del poble, on controla tot el procés d’elaboració dels seus apreciats vins i caves.

per últim, tenim un sorpresa que ben aviat desvetllem al personal. es tracta del cava Masia Jornet de Heretat Mas Jornet, petita bodega de la Ràpita que senzillament es dedica a embotellar cava a partir de vi base aliè. doncs resulta que el seu “elaborador” és el pare del Daniel, amb qui no congrega massa donat que ell (el Daniel) entén que per aconseguir un bon producte —i ‘amb consciència’— s’ha de controlar tot el procés, des del raïm fins l’etiqueta, ressaltant especialment el treball a la vinya: l’element clau.

sorprenentment, el Masia Jornet fou un dels caves més ben valorats de la vetllada, fet que al Daniel li va servir per tenir-li una mica més d’estima al mode de procedir de son pare malgrat no en comparteixi la ‘visió’.

per acabar la sessió fem un ràpid repàs als diferents caves tastats per fer-ne una valoració final i acte seguit passem al menjador, que ja hi tenim parada la gran taula on tot sopant acabem de tractar els temes que han quedat pendents durant el tast.

multitudinària i concorreguda 3a sessió del curset d’iniciació al tast de vins i caves que —sempre en dijous— realitzem al restaurant Sharlotte de Vilafranca, al seu reservat del fons, amb totes les ‘entrades’ exhaurides. i és que sembla que el boca-orella del nostre bon “quèfer” comença a fer el seu efecte.

a petició dels mateixos assistents a l’anterior sessió, retardem mitja hora l’inici del tast, fins les 20:30 hores. però en vistes a la falta de puntualitat de la majoria, en properes ocasions tornarem a convocar el respectable a les 20 hores, així calculem que cap a dos quarts podrem començar amb tothom a taula.

a primera fila hi situem els “repetidors” que no s’han perdut cap “classe”; just darrera, el nombrós grup de nouvinguts; i als laterals, les noves incorporacions junt amb les fans incondicionals (la Mònica i la Raquel) i alguns amics personals.

per imposar ordre a tan nombrós grup de tastadors, hem incorporat al nostre atrezzo un ‘ding’ típic d’hotel que almenys durant la primera hora resulta bastant efectiu…

però bé, comencem la sessió amb l’HMR Black (garnatxa de fermentació carbònica) de Heretat Mont-Rubí, el nou vi d’aquest petit celler de l’Avellà (Font-Rubí) del que ja pràcticament no en queden existències, donat que ha resultat un gran èxit. de fet, el vàrem haver d’anar a comprar a la distribuïdora, que al celler ja no en tenen.

com hem comentat anteriorment, el Black s’ha creat pensant en un públic jove que es vol iniciar al món dels vins, i per aquest motiu ens semblava tant adient encetar la sessió amb ell (i malgrat situàvem el llistó molt alt per a la resta de vins). i així també ho van considerar els “alumnes”, ja que fou dels vins més ben valorats de la nit.

ràpidament passem al Fosc Novell (ull de llebre, sumoll, syrah, lledoner negre) de Finca Parera, que en comparació a l’anterior era poc expressiu, tant en nas com en boca, però que s’ha d’entendre que és un vi novell. de totes maneres, al llarg de maig i juny organitzarem una sèrie de presentacions dels vins d’aquest petit celler —ubicat entre Martorell i Masquefa— en diferents restaurants de Vilafranca i rodalies, així que hi haurà més ocasions per fer-ne una segona valoració. ja us n’anirem informant.

a continuació servim el merlot del petit celler d’en Josep Guilera: Coma Romà, a Sant Pau d’Ordal. com el Fosc, també és un vi novell, però aquest va agradar força als assistents gràcies a la seva encertada combinació de complexitat i ‘finura’, fet que el va proclamar com un dels vins més millors vins de la nit.

enmig d’un ambient força animat, és el torn de tastar el peculiar Collita 2009 (cabernet sauvignon) de Clot de les Soleres, un celler de Piera que ens van contactar i vàrem conèixer a finals de l’any passat. la veritat és que l’etiqueta no és massa seductora, però un cop tastat el contingut de l’ampolla et canvia totalment el concepte que te n’has fet, ja que és un vi amb una certa ‘espiritualitat’ molt encisadora que personalment us recomano descobrir.

seguim amb el Capella 08 (cabernet sauvignon, ull de llebre, garnatxa tintorera) de Campde2, un petit celler del Pla del Penedès pioner en la recuperació del gairebé oblidat xarel·lo vermell. malauradament, no va sortir tan rodó ni tan interessant com esperàvem. en qualsevol cas, una petita decepció que no enterboleix la bona consideració que en tenim, d’ells.

aprofitant el bon rotllo imperant a la sala, anunciem que hi ha la possibilitat de tastar un 6è vi, referència extra no prevista que hem incorporat a última hora, i que per aclaparadora unanimitat procedim a obrir. es tracta del merlot 2009 de Sicus, a Bonastre, el celler de qui nosaltres considerem una jove promesa del ram: l’Eduard Pié. la gran sorpresa per als assistents fou que ell s’havia incorporat discretament a mitja sessió en ‘mode incògnit’ —a petició pròpia— per poder escoltar en primera persona els comentaris del seu vi, que tot s’ha de dir, no foren del tot favorables, ja que molts el trobaven massa agressiu. però en defensa seva considerem que no és un vi adequat per principiants, i que per tant, potser no el van acabar d’entendre.

l’altre gran sorpresa de la vetllada fou que entre el públic assistent hi havia els humils propietaris del celler Clot de les Soleres, els germans Carles i Rosa Mora, circumstància que vàrem descobrir a la resta d’assistents durant el resum i valoració final de la sessió. doncs a l’igual que amb l’Eduard Pié de Sicus, tothom els va aplaudir per la valentia d’haver acceptat les crítiques al seu vi amb total serenitat, especialment les referents a l’etiqueta, que molts abans havien ‘rajat’ sense compassió.

però en fi, la qüestió és que entre tots vàrem gaudir d’un parell d’hores de tastavins molt entretingudes i divertides. us esperem a la propera sessió!

aquest passat dilluns a mitja tarda vam organitzar un tast de vins i caves al Centre Cívic Can Castelló, una antiga masia al districte de Sarrià-Sant Gervasi (Barcelona) rehabilitada com equipament cultural amb modernes instal·lacions que ens va cedir una sala (en realitat, un espai de cuina molt ben equipat) per fer-hi una de les nostres activitats.

gràcies a les gestions de la Patricia hi aconseguim reunir 8 apassionats dels vins que acudeixen a la cita amb puntualitat britànica. mentre els acabem de repartir les copes (Riedel, com sempre), que nosaltres hem arribat una mica justos de temps, els comencem a explicar breument qui som i què fem amb la col·laboració de la mateixa Patricia. tot seguit, els comentem que l’acte tindrà una dura aproximada de 90 minuts, en els que tastarem i valorarem —conjuntament, que la participació del públic és essencial— 4 vins i 2 caves, tots provinents de petits cellers interessants del Penedès.

sense més preàmbuls, iniciem la sessió amb un cava rosat, el Brut Roser (pinot noir) de Pere Olivella Galimany (Guardiola de Font-Rubí), que a la majoria no els va acabar d’agradar per la generosa (per no dir excessiva) bromera, i també acidesa, que et crea a la boca. això sí, els va encantar el seu color vermell pujat.

passem al primer vi de la tarda, El Nou de +500, un vi blanc 100% montonega de l’agrupació de viticultors +500 del Pla de Manlleu, que per a sorpresa del Daniel i meva va sortir encara més refinat i equilibrat del que recordàvem de tot just divendres passat, quan vàrem acudir a la presentació (amb posterior dinar inclòs) del nou vi Quin Sidral que han elaborat per a l’associació 10sentits (10 enòlegs inquiets), i que també va agradar molt als assistents.

torn a continuació del vi Vermell 09 de Campde2, petit celler del Pla del Penedès i un dels pioners a recuperar la varietat xarel·lo vermell. just quan l’acabàvem de servir va aparèixer un dels 2(+1) propietaris d’aquest celler, el Xavi Mas, amb qui prèviament havíem acordat que vindria una estona a compartir aquest tast amb nosaltres donat que aquella tarda estava per Barcelona (al ‘show’ de D.O. Penedès a la Casa Batlló). malgrat sigui un vi descatalogat al tractar-se d’un vi novell (del qual només en queden 100 ampolles que el celler es guarda com a arxiu històric), i sense que la seva presencia del Xavi fos intimidatòria, que ell és molt alegre i trempat, s’ha de dir que tothom el va trobar molt bo i molt interessant.

d’alegre i trempat també podríem considerar l’ambient que en aquell moment es respirava a la sala, on les rialles ja eren habituals entre els participants.

però seguim, ara amb el primer dels 2 vins negres que tastàrem, l’HMR Black (garnatxa de fermentació carbònica) de Heretat Mont-Rubí, celler ubicat a l’Avellà, a Font-Rubí, i del que pràcticament ja no en queden existències tot i ser una novetat d’enguany. aquest és un vi ‘modern’ (tant per filosofia com per mètode d’elaboració) pensat per a un públic jove que es vol iniciar en aquest món, així que és comprensible que no entusiasmés gaire a la ‘jovenalla’ que ens acompanyava aquella tarda.

però el següent negre si els va entusiasmar: era el Faust 0.7 (cabernet sauvignon, ull de llebre, merlot, garnatxa), un excel·lent criança de Finca Parera (Beguda Alta).

per acabar la sessió traiem un cava sense etiqueta —tot just estava acabat de desgorgar— del celler Campde2, el Tempus Fugit (macabeu, xarel·lo, parellada), que per unanimitat va ser el gran triomfador de la sessió per a humil satisfacció del Xavi Mas, que va apreciar molt poder assistir a l’activitat.

i res més, només agrair la confiança dipositada en nosaltres per part del Centre Cívic Can Castelló i donar les gràcies al tots els assistents, que pel que sembla van gaudir molt del tast i alhora ens va fer passar una tarda la mar d’entretinguda.

així s’anomena el nou vi creat per 10sentits (10 enòlegs inquiets) i elaborat amb el raïm varietat montonega de l’agrupació de viticultors +500 del Pla de Manlleu, on a dos quarts d’una del passat divendres ens van citar per fer-ne la presentació conjunta davant un nombrós —però seleccionat— grup de professionals relacionats del món del vi, així com de diferents estament oficials i alguns mitjans de comunicació. de fet, fins al darrer minut van estar pendents d’un equip de reporters de TV3 que, malauradament, finalment no van poder acudir a l’acte.

un cop tots reunits al centre del poble, al mig del carrer, i ja a la una tocades, agafem els respectius cotxes per enfilar —en caravana— la carretera fins a l’ermita de Valldossera, a tot just 8 minuts, on s’hi ha instal·lat una gran carpa exterior per desenvolupar-hi l’activitat. cal dir que en un principi aquesta s’havia programat a la finca d’un dels pagesos de +500, el Joan, però degut al temps inestable d’aquella jornada, a última hora es va descartar. i llàstima, perquè l’amic Joan s’ho havia treballat força, condicionant amb grava una zona a peu de vinya i fins i tot muntant una exposició d’obres d’art de la seva dona.
però moltes gràcies per l’esforç.

per les belles i espectaculars contrades del Pla de Manlleu feia anys que no m’hi deixava caure, i mira que sóc del Penedès, però he de confessar que arran d’aquesta presentació me n’he enamorat perdudament. potser fou degut a la pluja de dies anteriors, que en va potenciar els colors del paisatge, o potser fou per l’orografia, més pròpia del Pre-Pirineu, però certament quelcom em va captivar de sobremanera (probablement les revirades carreteres que t’hi porten, ideals per posar a prova els pneumàtics del cotxe…).

en fi, ja tenim tothom dins la carpa, a peu dret i dossier groc en mà (on s’explica fins l’últim detall del vi presentat), seguint atentament les variades explicacions dels diferents ponents, tant per part de l’equip de 10sentits com per part dels representants de +500.

ressaltar que Quin Sidral és el 3er projecte de 10sentits, societat que tot just fa 3 anys que es va crear amb esperit innovador i transgressor. com a mostra, la varietat amb què s’ha fet aquest vi, que malgrat ser autòctona d’aquestes terres, encara es considera ‘il·legal’ a nivell d’organismes reguladors. però lluny de caure en una actitud victimista, 10sentits fa una clara aposta per aquests productes amb la seguretat que fan allò correcte i amb la confiança que d’aquesta manera faran ‘espavilar’ la D.O. pertinent. però en cas que els organismes oficials se’ls girin en contra i els persegueixin, llavors tenen molt clar que tancarien 10sentits, buscarien un nou associat i crearien 11sentits per continuar la difícil tasca que s’han autoimposat. sense dubte, digne d’admirar.

en quant a +500 (que es refereix a l’alçada mínima de la vinya —en metres per sobre el nivell del mar—per entra a formar part d’aquest col·lectiu), reivindicar la valentia d’aquesta agrupació pel fet que treballen una varietat no reconeguda, en un terruar ben peculiar i de característiques especials (com molt bé ens va explicar el Lluís Coll), i en un territori pràcticament oblidat per l’administració. així doncs, només resta donar-los molts ànims per continuar treballant amb tant il·lusió malgrat les adversitats.

fets els parlaments, arriba l’anhelat moment de degustar el vi, que acompanyàrem d’uns ostres per tal de fer honor al crit de guerra oficial d’aquest: Ostres! Quin Sidral!. i sí noi, quedava fantàstic, però n’avanço més detalls, que és millor tastar-lo en persona.

amb aquest bon regust a la boca es dona per acabada la presentació i ràpidament se’ns convida a fer cap al restaurant Mas Pla, a Ranxos de Bonany, on farem un dinar de germanor amb tots els assistents, excepte la colla de ‘trajats’ que han fet acte de presència a les acaballes de l’acte —just al moment del tast— amb gran pompa.

ja al restaurant Mas Pla, tot gaudint del menú proposat (una deliciosa amanida amb formatge, una esplèndida fideuà i uns postres de músic) en una gran sala a doble nivell, els integrants de 10sentits s’animen a donar-nos a tastar diferents primícies que tenen en cartera, com un parell de caves desgorjats allà mateix i un vi dolç. i evidentment, també vam acompanyar l’àpat amb els vins Quin Sidral i El Nou de +500, que van córrer a dojo per les taules.

la gran sorpresa, almenys per a mi i el meu soci a club tastaolletes, fou que la invitació realment era una invitació, i no com moltes que es fan avui en dia, ja que els promotors de l’activitat es van fer càrrec de la despesa del dinar complet de tots els presents. renoi! que ben parits aquesta gent!

nova sessió de ELS DIMARTS PRIVÉE, una sèrie de sopars gastronòmics que fem el primer dimarts de cada mes al Cèntric gastro-bar, a Vilafranca del Penedès, però que en aquesta ocasió vam traslladar al dimecres (4 d’abril) per evitar coincidir amb el partit de Champions entre el Barça i l’AC Milan.

com el mateix títol assenyala, la temàtica de l’àpat és ben clara: maridatge de grans caves del Penedès amb una selecció de postres, tots ells artesans. cal dir que en un principi havíem previst un sopar només a base de (5) postres, però que al considerar-ho ‘massa delicte’ (com ho va definir el Daniel Cercós molt encertadament), al final es va optar per introduir-hi un parell d’entrants i un lleuger aperitiu que gairebé oblidem de servir (ja que no s’havia inclòs al ‘menú’ escrit —amb tots els detalls del sopar i les dades de restaurant i cellers participants— que sempre entreguem a tots els assistents).

i és que desprès d’esperar vint minuts llargs a que arribessin els últims comensals, vam iniciar l’acte amb la directe posada, servint la pertinent copa de cava de benvinguda que tenim per costum d’oferir. en aquesta ocasió, un sempre solvent Brut Nature de Pere Olivella Galimany.

entre els assistents hi trobem, entre d’altres, el germà del propietari d’un dels cellers de qui aquesta nit en degustarem un cava, atractives joieres, guapes directores d’entitats bancàries i un parell d’amics nostres de tota la vida. també destaquem la presència de l’enòleg d’Heretat Mont Rubí, en Josep Queralt, junt amb la seva parella, la simpàtica Pili; així com la d’en Kiko de +500 i la d’en Josep Mitjans de Loxarel, que molt amablement han acceptat la nostra invitació d’acudir a l’acte per veure’ns ‘en acció’.

simultàniament amb un deliciós aperitiu, servim el Refugi (xarel·lo, chardonnay) de Loxarel, que el mateix elaborador s’avé a explicar-nos amb tot luxe de detalls. tot seguit, repartim l’esplèndid carpaccio de bacallà amb tomàquet natural a l’oli d’oliva verge extra de les garrigues amb olivada negre, una molt encertada combinació.

a continuació és el torn d’un dels caves més ben valorats del sopar, l’Indomable de Mas Candí. elaborat amb sumoll i xarel·lo, l’han donat a conèixer a la recent edició d’Alimentaria 2012, tot just fa un parell de setmanes, així que gairebé era una primícia. per maridar-lo, una excel·lent broqueta ‘3×2’ de carns ibèriques amb fruita mediterrània que hi casava perfectament.

arribats a aquest punt de la nit, i a petició dels mateixos comensals, fem uns minuts de descans —bàsicament per sortir a fer el cigarret— abans d’entrar en matèria: els postres.

re-comencem amb el deliciós pa de pessic de taronja a la crema de xocolata (increïble!) que acompanyem amb el Brut Xarel·lo de Castellroig, l’altre gran triomfador de la nit. aquest cava té una ‘peculiaritat’ que per a alguns el fa més atractiu, probablement perquè allò ‘prohibit’ encara agrada més. per descobrir-ho, heu de mirar què s’amaga darrera la seva etiqueta…

seguim amb l’encisador ‘tocinillo de cielo’ amb gelat de maracuyà (que resulta tota una troballa) combinat amb un adient A Priori (macabeu, chardonnay, riesling, gewürztraminer, moscatell Alexandrí) de Colet Vins que n’acaba de ressaltar els gustos.

per rematar el sopar tenim el sorprenent ‘marquise’ de cacau al 75% amb pols de nous i coulis de figues, ben acompanyat d’un Blanca Cusiné (pinot noir, chardonnay) de Parés Baltà, un cava d’estructura molt complexa.

igual que en l’anterior sopar, i un cop servits tots els plats, la jove cuinera del local, la Núria, es va sortir a compartir una estona amb nosaltres, moments en que va rebre els merescuts elogis de tots els comensals per l’excel·lent menú preparat, però en especial del gestor de l’establiment, el Daniel Cercós, qui li va voler agrair públicament la seva gran tasca als fogons.

però això no fou tot, que encara restaven un parell de sorpreses per tastar. la primera d’elles, el peculiaríssim cava ‘ancestral’ (de doble fermentació, i només amb llevats autòctons) elaborat amb la montonega del grup +500, una agrupació de viticultors del pla de manlleu que s’han unit per potenciar aquesta varietat i que el nostre bon amic Kiko es va encarregar de presentar i alhora reivindicar.

finalment, i desprès d’un segon descans, fem un tast del cava MM 2000 (pinot noir, chardonnay) de Loxarel, el darrer de la nit, altre cop a càrrec d’en Josep Mitjans.

llavors és el torn de fer els cafès. i just desprès, repartim les habituals enquestes de satisfacció entre els assistents, a qui emplacem a acudir a la pròxima activitat de club tastaolletes al Cèntric gastro-bar (el dimarts 8 de maig): un sopar de tapes bio (que no necessariament vegetarianes) amb els millors vins naturals (dels que el Daniel Pascual n’és tot un especialista, sens dubte). doncs ja ho sabeu, fins la propera!

dijous passat —dia de la vaga—, malgrat vàrem programar aquest sopar gastronòmic al restaurant Can Feu amb poca antelació, aconseguim reunir una vintena de comensals. bé, en realitat tot és mèrit d’en Pep Villagrasa, el xef i 2ona generació al capdavant d’aquest insigne restaurant de Sabadell, que es va preocupar de captar el públic necessari per a l’activitat (excepte les 2 mosses de Barcelona, que ja ens coneixien del sopar organitzat a l’Imprevist el 7 de febrer) mitjançant una sèrie de trucades als seus millors clients i amics personals.

un cop tots a taula, i superades les respectives presentacions, encetem la vetllada amb el sorprenent —per la seva delicadesa i fina bombolla— cava Reserva Familiar de Pere Olivella Galimany, molt ben acompanyat d’un aperitiu de coca torrada amb tomàquet i pernil de gla, binomi que resulta un magnífic inici de la vetllada.

tot ressaltant les virtuts d’aquest petit celler, tal com farem amb la resta dels que presentarem al llarg del sopar, també comentem breument la importància de les copes i la raó de ser del nostre club (que, efectivament, és crear activitats com aquesta per menjar i beure bé).

iniciem l’àpat pròpiament dit amb l’Improvisació 2010, xarel·lo de molt limitada producció a càrrec de l’Enric Soler de Cal Raspallet Viticultors, un vi blanc tant potent però alhora tant equilibrat que fins i tot agrada als incondicionals dels vins negres. per acompanyar-lo, un excel·lent tàrtar de tonyina del mediterrani, amb advocat i mango, de marcat regust que en certa manera eclipsava una mica el vi.

torn a continuació del rosat gastronòmic del celler Pardas, el Sumoll Rosat 2011, un vi molt polivalent que permet —i demana— ser maridat amb gran varietat de plats, com l’ou ferrat de pagès amb patates i foie que vàrem triar per a l’ocasió, una combinació molt encertada.

a aquelles alçades de la vetllada, gran part del públic —‘jove’— el teníem prou esvalotat, talment com si aquesta activitat l’organitzéssim cada setmana. no així la banda del públic ‘adult’ (amb algun d’ells nascut l’any 28!), que en tot moment va mantenir les formes però que també va expressar el seu gaudir al llarg de la nit.

seguim amb la gran especialitat de Can Feu, el caneló amb crema de parmesà i tòfona, una creació d’en Pep que els seus clients habituals no li permeten que tregui de la carta, circumstància que al tastar-lo vàrem entendre perfectament. per beure, es va servir el ja gairebé exhaurit HMR black de Heretat Mont Rubí, un garnatxa de fermentació carbònica molt atractiu i llaminer, tant en nas com en boca, enfocat a un públic amateur del món dels vins, a mode de pas intermedi cap a vins superiors.

llavors és el moment del que podríem anomenar el plat fort de la nit, el llom de cérvol amb salsa agredolça i fruita mediterrània, que s’equilibra perfectament amb el vi triat per acompanyar-ho, el magnífic i rotund Faust 0.7 (cabernet sauvignon, ull de llebre, merlot, garnatxa) de Finca Parera.

per tancar l’àpat tenim un pa de pessic emborratxat (al punt just) amb crema cremada (i un toc de pinya natural) que ja per si sol era de delicte. l’opció escollida per maridar-lo fou el cava de Blanca Cusiné de Parés Baltà, un blanc de noirs (de pinot noir i chardonnay) que no va acabar de fer al pes a tothom donada la seva complexitat però que en qualsevol cas resultava un acompanyament ideal per als postres.

desprès dels cafès repartim a tothom unes enquestes de satisfacció que a l’anvers inclouen un full de comanda dels vins i caves degustats, per si algú s’anima a comprar-ne 3 o 6 (o 12) ampolles, una opció que sempre donem al final de qualsevol de les nostres activitats (i també als socis del club).

en fi, una vetllada molt celebrada per tots els assistents, que s’ho van passar d’allò més bé, i que volem agrair especialment al Pep per la seva (arriscada) aposta per nosaltres. esperem que a petició del mateix públic que hi va participar, puguem repetir l’experiència (amb altres vins i caves) abans de l’estiu.

dilluns, 26 de Març. Alimentaria 2012, dia 1.
entre que sortim tard de casa, entre que hi anem amb tren (per no haver d’agafar el cotxe al tornar), entre que ens passem de parada, entre que agafem al metro, entre que ens confonem i baixem a plaça d’Espanya, entre que agafem els ‘ferrocatas’, entre que arribem a ‘puestu’, entre que les cues que trobem per accedir al recinte son llarguíssimes, entre que ens recomanen anar fins a l’entrada sud per estalviar-nos-les, entre que allí les cues també són quilomètriques, … total, que entre una cosa i una altre, al final acabem entrant a la fira a quarts d’una del migdia tocats.

però un cop dins, anem per feina, centrant-nos exclusivament en els cellers catalans de Intervin. el nostre propòsit és tafanejar amb el convenciment que hi farem alguna troballa destacable. però abans de res, anirem a saludar els cellers que ja coneixem.

travessem gairebé tot el pavelló fins arribar a la zona que l’Incavi i Prodeca han disposat per a diferents cellers de Catalunya. desprès de voltar-hi un mica, anem a petar a Castellroig, on parlem una estona amb el Marcel Sabaté (el propietari) de la visita que hi tenim pendent —i que segurament farem a finals d’abril—, tot provant el seu nou cava de xarel·lo [vermell]. allà mateix coincidim amb el Juan Manuel Gonzalvo, assessor del celler, que té el detall de dedicar-nos 10 minuts del seu temps.

no gaire lluny d’allí localitzem Finca Viladellops, un petit celler del massís del Garraf que fa dies que ens crida l’atenció. establim contacte amb en Marcello Desvalls en vistes a que properament ens ‘obri les portes’ de les seves instal·lacions per tal de conèixer-los millor, tot degustant la gamma completa de les seves —n’és el propietari— referències.

s’acosta l’hora de dinar però encara tenim temps d’acabar d’explorar la zona de les denominacions d’origen de Catalunya i passar a saludar el Jaume Bertran de Tayaimgut. però llavors, fem una de les grans troballes de la fira: ‘Los Chicos del Terruar’ (l’altra fou el celler Pascona, l’endemà dimarts). són un conjunt de cellers de diferents zones geogràfiques ibèriques que s’han ajuntat per afinitat i per filosofia de treball. a nosaltres ens atén el Pep del Trio Infernal (Torroja del Priorat), que ens ofereix a tastar un dels seus magnífics vins mentre ens explica com es va gestar la creació d’aquesta associació de ‘catxondos’ ben parits (com a mostra, el nom de la seva sl: ‘ya la llamaremos’). però l’estomac ens demana combustible i quedem en que a la tarda hi tornarem.

desprès de dinar poc i malament retornem a la fira, on tot passejant pels estrets passadissos laterals esperant que la deessa providència ens porti a algun lloc interessant, topem amb un conegut del Daniel i comercial d’Agustí Torelló Mata, que ens convida a acompanyar-lo fins al seu estand per provar els vins de xarel·lo que ‘estrenen’. allí coneixem a l’atractiva responsable de comunicacions, la Maria, que es fa càrrec de nosaltres. apart dels 3 xarel·los, també ens dona a tastar els millors caves de la casa, així com l’innovador cava sòlid (acompanyat d’una ostra), del que prenem nota per a futures activitats del club.

seguidament passem per Parés Baltà, on coincidim amb el Jordi Oliveras (Céntric gastro-bar a Vilafranca, Polini a Altafulla i, ben aviat, un tercer restaurant, també a Altafulla) que s’ha fet acompanyar de la jove i guapa cuinera del Céntric. amb la família Cusiné hi xerrem una estona llarga, avia’m si aviat aconseguim quadrar agendes i fer-los una visita.

es comença a fer tard i les energies tornen a baixar, així que optem per fer un descans a Pere Ventura, que de tant fosc i ‘modern’ més aviat sembla un pub de moda. a peu de barra hi degustem un parell de caves, però de seguida confirmem que no es el tipus de celler que cerquem.

per compensar, al sortir-ne anem directes a retrobar-nos amb ‘Los Chicos del Terruar’ per acabar de tastar la resta de vins del Trio Infernal, ara atesos per l’altre soci.

en acabat, truquem al Josep Queralt (enòleg i home ‘orquestra’ d’Heretat Mont Rubí) perquè ens expliqui on carai han ubicat l’estand de HMR, que portem tota la jornada buscant-lo i encara no ho hem aconseguit. i sort d’això, que estava força amagat.
[la foto superior és de la nova etiqueta del seu vi negre Durona].

a poques passes d’ells ens topem amb Clos Figueras, on parem breument a saludar el Miquel, per a acte seguit encaminar-nos altre vegada cap a la zona de Catalunya. entre d’altres, acudim a l’estand de Loxarel per tastar —principalment— el cava que han tret amb motiu de la fira, el 109 (mesos a la cava), l’última de les prop de 70 referències (!) que calculo vàrem tastar al llarg de la jornada.

al punt de les 19 hores, mentre pels altaveus s’anuncia l’imminent tancament de la fira, ens trobem un amic del Daniel —i veí del meu barri— que molt amablement s’ofereix a acompanyar-nos a casa, estalviant-nos així un tediós retorn amb tren.

nota: l’endemà dimarts hi va anar el Daniel tot sol, que jo no em trobava gaire bé (calculo que per culpa de la cerveseta del dinar…), així que no n’he pogut fer una ressenya.

però és clar, avui en dia el terme ‘invitació’ està —semànticament— molt corromput, ja que qualsevol et convida a la seva festa d’aniversari però desprès resulta que et toca pagar, que el cost de l’evento es reparteix a parts iguals entre tots. malgrat el dubte (que no gosem preguntar), acceptem de molt bon grat, que qualsevol activitat que organitzi el Rubèn és garantia d’èxit. això sí, anem a la cita amb la cartera plena, per si de cas…

a les 10 en punt del matí arribem a la plaça del centre de la Beguda Alta, que s’ha determinat com a meeting point, on es fa un reagrupament de tots els que hem acudit a la crida del Rubén, uns 25 ‘urbanites’, per a seguidament baixar en caravana fins les vinyes. deixem els cotxes entre oliveres i establim formació al voltant de l’organitzador de la trobada, que de forma informal ens presenta uns als altres. hi ha de tot: periodistes, enòlegs, gastrònoms, sommeliers, bloggers, propietàries de vinacoteques, petits distribuïdors, …, i tots, d’alguna manera o altre, relacionats amb el món del vi.

llavors, mentre ens comenta què farem al llarg del matí, ens dona un barret de palla a cadascú, que el dia és primaveral i el sol pica de valent. seguidament reparteix tisores de podar a tothom per tal de començar a entrar en matèria: una poda del xarel·lo en formació tradicional (vas) i moderna (emparrat), que desprès d’una demostració pràctica per part seva, ens anima a provar sense por. ben repartits per les 2 rengleres que ens ha adjudicat, comencem la —involuntària— ‘destrossa’ que tard o d’hora el seu pare —i viticultor de la finca—, el Jordi, haurà d’esmenar, que aquell matí no podia venir perquè tenia presentació de vins a Badalona (sí arribà a temps per dinar amb nosaltres, però). per suplir-ne la baixa, el Rubén s’ha fet acompanyar d’en Jordi Pascó, el seu soci a l’altre celler (i família) que gestiona, el Terrer d’en Tassis, a l’Empordà.

conscient de la seva ‘temeritat’, al cap de mitja hora llarga dona per acabada la sessió de forma unilateral, malgrat alguns encara s’hi estarien una estona més, que el camp ‘enganxa’ (“per això n’hi ha tants que el dissabte i el diumenge se’l passen treballant la terra!”, comenta el mateix Rubèn).

deixem les vinyes de xarel·lo i anem a explorar la resta de la finca, que conté gran assortit de varietals, fent tantes parades com siguin necessàries per donar les pertinents explicacions tècniques de gestió vitícola ecològica. en una d’aquestes fem avituallament del seu vi blanc novell —ben fresquet— que agraïm enormement.

acabem de fer el tomb i retornem als cotxes per encarar el camí fins al celler, que es troba a Sant Joan Samora. allí descobrim que hi han disposat unes carpes en una petita explanada de gespa a tocar d’aquest, amb tot de botes a mode de taula preparades per fer-hi el dinar que un cuiner i la mateixa mare del Rubén just estan acabant de preparar.

però abans d’agafar la forquilla i el ganivet visitarem el seu petit i perfectament aprofitat celler de garatge, ubicat en un lateral de l’històric celler cooperatiu Cal Rimundet, que data de 1520 però que des de fa uns 30 anys que està en desús. però sobretot, ens mostrarà la nineta dels seus ulls, la seva estimada premsa Vaslin d’eix inclinat, una petita joia vitícola de les que ja no se’n troben ni es fabriquen.

per dinar tenim amanida, pebrot escalivat, bolets i albergínia a la brasa, pa amb tomàquet, botifarra, cansalada i arròs amb conill en quantitat suficient per al doble de gent que som. i per acompanyar-ho, podem triar entre els 3 vins novells (el clar, el roig i el fosc) i l’esplèndid faust 0.7, un negre criança molt aconseguit. però abans, fem un tast del magnífic blanc Sassó Parera, del que ja no se’n troba gairebé enlloc (i que el Rubén va haver d’anar a comprar en una de les poques botigues de vins que en tenen).

amb els postres, músic amb l’extraordinari vi dolç del Terrer d’en Tassis —Sol i Serena—, tenim la oportunitat de tafanejar l’interior del celler cooperatiu.

altre cop a l’exterior, alguns s’animen a pujar al terrat sobre el celler on hi han les garrafes de vidre amb les que s’elabora el Sol i Serena, per fer-ne un tast directament de l’ampolla.

cap a les cinc de la tarda alguns dels assistents comencem a desfilar cap a casa, molt agraïts per la fantàstica jornada que hem pogut gaudir. però la qüestió és que en cap moment es va donar la situació de “efectiu o targeta?”. que ‘gran’ que és el Rubén!

2a sessió del curset d’iniciació al tast de vins i caves que encara 2 dijous més (19 d’abril: vins negres – 26 d’abril: caves o escumosos) farem al reservat del restaurant Sharlotte, amb sopar inclòs en taula gran a l’acabar, i tot per només 24 euros. repeteixen assistència la majoria dels que varen venir a la ‘lliçó’ de vins blancs i se’n sumen alguns altres gràcies a l’efecte del boca-orella entre amics i coneguts.

l’inici és a les 20 hores, però —de mutu acord amb els participants— per a les següents jornades serà a les 20:30 h., que molts dels —joves— nouvinguts treballen fins les 8 del vespre i els és impossible arribar a temps (apart, els agrada fer un cigarret amb calma abans d’entrar…).

per compensar l’espera als altres —‘joves’— que sí han vingut puntuals, iniciem la vetllada directament obrint el primer dels 5 vins que tastarem, el Rosat de Coma Romà, un merlot amb ull de llebre que entre tots determinem que et diu més coses en boca que en nas. llavors, copa en mà, fem l’habitual introducció de qui som i què fem a club tastaolletes, expliquem breument quin és l’objectiu del curs, ressaltem la importància de les copes (marca Riedel, com sempre, i 5 per a cada assistent!) i el Daniel dona quatre pinzellades de com s’obté un rosat.

a continuació és el torn de la Sínia (80% merlot i 20% syrah), d’Oriol Rossell, que en clara contraposició a l’anterior, és més atractiu (dolç i llaminer, s’entén) en nas que en boca, però que és igualment agradable de beure. per fomentar la participació del públic, els demanem que encertin el preu —a botiga— dels 2 vins que hem tastat fins ara, un joc que també farem amb la resta de referències i que, tot sigui dit, amb gran marge d’encert per part seva, que la majoria ajustava bastant.

el tercer vi de la nit és el Sumoll rosat de celler Pardas, un vi molt interessant que podem etiquetar com a gastronòmic, ja que et permet maridar-lo amb gran varietat de plats. precisament per això, fou el vi més ‘complicat’ de beure sense més acompanyament que uns bastonets de pa, ja que et demana quelcom més consistent per poder degustar-lo millor.

llavors anunciem el que presumiblement serà un dels vins més comentats de la sessió, el Gran Arnau Loxarel (gal), un 100% merlot molt peculiar, que per la seva complexitat s’assembla més a un vi negre que a un rosat. això és degut a que se’n cull el raïm en un avançat estat de maduració que li dona un color pujat molt característic. però a alguns els va semblar massa ‘potent’, fins al punt que a un d’ells, gran aficionat a les motos (Ducati), li recordava “l’aroma” que emet una moto de 2 temps quan carbura la seva barreja d’oli i gasolina, però —al meu entendre— sense que això sigui considerat un tret estrictament negatiu.

per contrastar, l’últim dels vins que degustarem al curset de rosats (que durant el posterior sopar, al que tothom s’hi va apuntar, encara en tastàrem un parell o tres més) és tot el contrari a l’anterior, ja que es tracta del Pizzicato de Mas Comtal, un rosat lleugerament efervescent elaborat amb muscat d’Hamburg, ideal per aperitius, molt fàcil de beure i pensat per a un públic jove. la veritat és que no el recordava tan atractiu, ja que me n’havia fet una idea de vi només per als que tot just s’inicien en aquest món, però que també agrada als que ja hi portem un llarg recorregut (concretament, al fetge).