activitat del club tastaolletes que fa 10 i post número 50 al nostre bloc per ‘commemorar’ la 4a i última sessió del curset d’iniciació al tast de vins i caves que entre març i abril hem realitzat al reservat del fons del restaurant Sharlotte de Vilafranca del Penedès —amb posterior sopar en grup— amb força èxit. de fet, donada la bona acollida que ha tingut, n’hem programat una segona edició a realitzar durant maig, altre cop sempre en dijous.

i ben aviat, també iniciarem un curset idèntic a Sitges, al restaurant La Incidència del Factor Vi, que a principis de juny, un cop acabats ambdós cursos, tenim previst de fer un concurs de tast (a cegues) a La Moderna (sala de festes de Vilafranca) amb les 20 referències —entre caves i vins blancs, rosats i negres— que tastarem al llarg de les respectives 4 sessions d’ambdós cursets. properament en donarem més detalls…

però bé, retornem al Sharlotte, al punt de les 20:30 hores del passat dijous 26 d’abril, moment en que se suposa arranca la sessió de caves. alguns dels assistents ja fa estona que gaudeixen del tranquil pati interior del local mentre els altres s’estan al portal d’entrada esperant els 2 o 3 que encara han d’arribar, moments que nosaltres aprofitem per desmuntar la taula de la parella que a última hora s’ha desapuntat.

la veritat és que avui som pocs —probablement perquè estem a finals de mes—, tal com ens va passar a la primera sessió d’aquest curset, però cap problema, que nosaltres preferim les activitats en petit comitè a les sessions multitudinàries, com fou la del passat tast de vins negres. en qualsevol cas, entenem que la baixa assistència també es deu a la falta d’hàbit de tastar caves, que per norma senzillament ens limitem a ‘engolir’ a mode d’aperitiu o com acompanyament dels postres.

donat que ja ens coneixem tots (excepte per un parell de noves incorporacions), iniciem l’acte estalviant-nos presentacions i introduccions, anant directament al grà, és a dir, obrint el primer dels 5 caves que degustarem al llarg de la nit. es tracta del Montsant Brut Nature Artesà (macabeu, xarel·lo i parellada) de Monastell, un celler de Sant Sadurní amb gran producció d’ampolles que a part de les referències pròpies també elabora marca blanca. i és que aquesta serà la tònica de la nit, on cadascun dels caves presentats ens servirà per parlar de diferents realitats del món del cava.

seguidament tastem l’atractiu A Priori (macabeu, chardonnay, riesling, gewürztraminer, moscatell) de Colet Vins, un cava d’exquisit cupatge que en realitat hem d’anomenar vi escumós, ja que aquest petit celler de Pacs ja fa uns quants anys que va abandonar la D.O. Cava per entrar a formar part de la D.O. Penedès perquè a criteri del seu elaborador (Sergi Colet), així eviten el llast que per a un petit celler suposa l’etiqueta ‘cava’ a l’hora d’incrementar el valor i diferenciar-se de la competència, en especial al sortir a l’exterior.

a continuació és el torn d’un dels cellers habituals a les nostres activitats de maridatge, principalment present com a copa de cava de benvinguda: Pere Olivella Galimany (Guardiola de Font-rubí). en aquesta ocasió degustem el seu Brut Roser, un rosat de pinot noir provinent de vinyes pròpies però vinificat externament per falta d’espai i maquinaria, que un cop finalitzat el procés retorna al celler per envellir a la cava.

seguim amb l’excel·lent i complex Balma (macabeu, xarel·lo) de Mas Bertràn, l’exitosa gamma bàsica (però amb 24 mesos de criança) d’aquest celler de Sant Martí Sarroca que recentment ha estrenat unes noves i modernes instal·lacions a les afores del poble, on controla tot el procés d’elaboració dels seus apreciats vins i caves.

per últim, tenim un sorpresa que ben aviat desvetllem al personal. es tracta del cava Masia Jornet de Heretat Mas Jornet, petita bodega de la Ràpita que senzillament es dedica a embotellar cava a partir de vi base aliè. doncs resulta que el seu “elaborador” és el pare del Daniel, amb qui no congrega massa donat que ell (el Daniel) entén que per aconseguir un bon producte —i ‘amb consciència’— s’ha de controlar tot el procés, des del raïm fins l’etiqueta, ressaltant especialment el treball a la vinya: l’element clau.

sorprenentment, el Masia Jornet fou un dels caves més ben valorats de la vetllada, fet que al Daniel li va servir per tenir-li una mica més d’estima al mode de procedir de son pare malgrat no en comparteixi la ‘visió’.

per acabar la sessió fem un ràpid repàs als diferents caves tastats per fer-ne una valoració final i acte seguit passem al menjador, que ja hi tenim parada la gran taula on tot sopant acabem de tractar els temes que han quedat pendents durant el tast.

multitudinària i concorreguda 3a sessió del curset d’iniciació al tast de vins i caves que —sempre en dijous— realitzem al restaurant Sharlotte de Vilafranca, al seu reservat del fons, amb totes les ‘entrades’ exhaurides. i és que sembla que el boca-orella del nostre bon “quèfer” comença a fer el seu efecte.

a petició dels mateixos assistents a l’anterior sessió, retardem mitja hora l’inici del tast, fins les 20:30 hores. però en vistes a la falta de puntualitat de la majoria, en properes ocasions tornarem a convocar el respectable a les 20 hores, així calculem que cap a dos quarts podrem començar amb tothom a taula.

a primera fila hi situem els “repetidors” que no s’han perdut cap “classe”; just darrera, el nombrós grup de nouvinguts; i als laterals, les noves incorporacions junt amb les fans incondicionals (la Mònica i la Raquel) i alguns amics personals.

per imposar ordre a tan nombrós grup de tastadors, hem incorporat al nostre atrezzo un ‘ding’ típic d’hotel que almenys durant la primera hora resulta bastant efectiu…

però bé, comencem la sessió amb l’HMR Black (garnatxa de fermentació carbònica) de Heretat Mont-Rubí, el nou vi d’aquest petit celler de l’Avellà (Font-Rubí) del que ja pràcticament no en queden existències, donat que ha resultat un gran èxit. de fet, el vàrem haver d’anar a comprar a la distribuïdora, que al celler ja no en tenen.

com hem comentat anteriorment, el Black s’ha creat pensant en un públic jove que es vol iniciar al món dels vins, i per aquest motiu ens semblava tant adient encetar la sessió amb ell (i malgrat situàvem el llistó molt alt per a la resta de vins). i així també ho van considerar els “alumnes”, ja que fou dels vins més ben valorats de la nit.

ràpidament passem al Fosc Novell (ull de llebre, sumoll, syrah, lledoner negre) de Finca Parera, que en comparació a l’anterior era poc expressiu, tant en nas com en boca, però que s’ha d’entendre que és un vi novell. de totes maneres, al llarg de maig i juny organitzarem una sèrie de presentacions dels vins d’aquest petit celler —ubicat entre Martorell i Masquefa— en diferents restaurants de Vilafranca i rodalies, així que hi haurà més ocasions per fer-ne una segona valoració. ja us n’anirem informant.

a continuació servim el merlot del petit celler d’en Josep Guilera: Coma Romà, a Sant Pau d’Ordal. com el Fosc, també és un vi novell, però aquest va agradar força als assistents gràcies a la seva encertada combinació de complexitat i ‘finura’, fet que el va proclamar com un dels vins més millors vins de la nit.

enmig d’un ambient força animat, és el torn de tastar el peculiar Collita 2009 (cabernet sauvignon) de Clot de les Soleres, un celler de Piera que ens van contactar i vàrem conèixer a finals de l’any passat. la veritat és que l’etiqueta no és massa seductora, però un cop tastat el contingut de l’ampolla et canvia totalment el concepte que te n’has fet, ja que és un vi amb una certa ‘espiritualitat’ molt encisadora que personalment us recomano descobrir.

seguim amb el Capella 08 (cabernet sauvignon, ull de llebre, garnatxa tintorera) de Campde2, un petit celler del Pla del Penedès pioner en la recuperació del gairebé oblidat xarel·lo vermell. malauradament, no va sortir tan rodó ni tan interessant com esperàvem. en qualsevol cas, una petita decepció que no enterboleix la bona consideració que en tenim, d’ells.

aprofitant el bon rotllo imperant a la sala, anunciem que hi ha la possibilitat de tastar un 6è vi, referència extra no prevista que hem incorporat a última hora, i que per aclaparadora unanimitat procedim a obrir. es tracta del merlot 2009 de Sicus, a Bonastre, el celler de qui nosaltres considerem una jove promesa del ram: l’Eduard Pié. la gran sorpresa per als assistents fou que ell s’havia incorporat discretament a mitja sessió en ‘mode incògnit’ —a petició pròpia— per poder escoltar en primera persona els comentaris del seu vi, que tot s’ha de dir, no foren del tot favorables, ja que molts el trobaven massa agressiu. però en defensa seva considerem que no és un vi adequat per principiants, i que per tant, potser no el van acabar d’entendre.

l’altre gran sorpresa de la vetllada fou que entre el públic assistent hi havia els humils propietaris del celler Clot de les Soleres, els germans Carles i Rosa Mora, circumstància que vàrem descobrir a la resta d’assistents durant el resum i valoració final de la sessió. doncs a l’igual que amb l’Eduard Pié de Sicus, tothom els va aplaudir per la valentia d’haver acceptat les crítiques al seu vi amb total serenitat, especialment les referents a l’etiqueta, que molts abans havien ‘rajat’ sense compassió.

però en fi, la qüestió és que entre tots vàrem gaudir d’un parell d’hores de tastavins molt entretingudes i divertides. us esperem a la propera sessió!